Vaig començar la carrera sense saber què esperava i, quan ja estava convençuda d’haver-me equivocat, va aparèixer la neuropsicologia. Va ser amor a primera vista, perquè em va permetre encaixar dues coses que sovint semblen contradictòries: la pura neurociència i la complexitat de l’ésser humà en el context.
Estic especialitzada en avaluació i em vaig formar inicialment a l’àmbit hospitalari, per la qual cosa el meu primer contacte va ser amb les patologies neurològiques. Tot i això, amb el temps vaig començar a veure que, fora del sistema sanitari, el patiment per no entendre “qui sóc” i “per què em passa això” agafava altres formes totalment diferents. D’aquí va sorgir més tard el meu interès per les neurodivergències, primer en nens i posteriorment adults, on no tot és tan obvi.
Per mi, l’avaluació és un trencaclosques, i per descomptat m’encanten els puzles. Una prova de llapis i paper pot donar informació sobre com una persona fa les coses, per què les fa i com encaixa això amb el context, la història de desenvolupament i les inquietuds. Només cal saber on i com mirar.
A través de la neuropsicologia, per tant, intento donar sentit a la realitat de cada persona que decideix confiar en mi per donar una mica de llum sobre les necessitats en les quals cal treballar en cadascuna de les àrees de la vida.
Actualment, combino el meu treball al servei de neurologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que em permet continuar aprenent sobre malalties neurodegeneratives i altres condicions neurològiques, amb la pràctica privada, on puc continuar descobrint els matisos de la neurodivergència.
Tan aviat com puguem, ens posarem en contacte amb tu per donar-te el suport que necessites.